FAQ – preguntes freqüents sobre el tsunami turístic a Barcelona

1. És nou el “problema” del turisme a Barcelona? 

No, les operacions urbanístiques lligades al turisme van començar fa molts anys, especialment durant la Barcelona olímpica (PSC+ICV). Però en els darrers anys s’ha reforçat l’aposta pel turisme per part de les elits polítiques i econòmiques de la ciutat. Hem de tenir en compte que el turisme no arriba per generació espontània: des de les institucions públiques es promou l'ús turístics de determinats espais. Així doncs, la política urbana que s’ha posat en marxa per part de CiU i PP es basa més intensament si cap en el monocultiu turístic. Així ho demostren diferents plans aprovats per aquests dos partits a l’Ajuntament, com ara el Pla d'(ab)Usos de Ciutat Vella, el Pla Paral·lel, l’ordenança de terrasses o la reforma del Port Vell. Hi ha una aposta gairebé única per l'explotació industrial del turisme. 

2. És l’incivisme l’únic problema ocasionat per la massificació turística? 

No, certament les tensions de convivència (sorolls, baralles…) són una gran molèstia per a la població local, però els problemes generats pel turisme massiu i mal gestionat van molt més enllà i tenen conseqüències extremadament greus: pujada del preu de l'habitatge, assetjament immobiliari, pèrdua del comerç tradicional, destrucció del patrimoni, encariment de preus de productes de primera necessitat, pèrdua de cohesió social, ocupació d'espais públics… Tot això provoca, finalment, l’expulsió de les veïnes i veïns del barri, que no poden fer front a les condicions de vida provocades per la massificació turística. 

3. L’abolició dels pisos turístics es la solució definitiva? 

No, l’abolició dels pisos turístics (que interessa molt al lobby hoteler) és necessària, l’habitatge ha de ser un dret i no un servei turístic. Però això no eradicaria tots els problemes lligats a l’explotació turística de la ciutat. Els pisos provoquen, sens dubte, tot un seguit de greuges sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes, però la seva desaparició no asseguraria un model turístic més equilibrat o un model de ciutat més just. Tant les empreses hoteleres com les empreses d’apartaments turístics persegueixen un mateix model de turisme massiu, que l’Ajuntament està afavorint tot posant en venda la ciutat. Les places d’ambdues formes d’allotjament s’han disparat en els darrers anys, i les mesures preses des de l’Ajuntament en relació a la no concessió de noves llicències a la ciutat s’han mostrat del tot ineficients. No hi ha dubte que cal un decreixement turístic, una regulació molt més estricta dels allotjaments turístics en general (incloent-hi l’abolició dels pisos turístics) i una administració que controli de manera eficaç les irregularitats i el frau fiscal, amb mesures que assegurin la participació i vigilància veïnal per al control de les activitats molestes ocasionades pel turisme.

4. La població de Barcelona ha pogut decidir activament sobre el seu model turístic i de ciutat?

No, moltes de les operacions urbanístiques i projectes lligats a la regulació del turisme han sigut absolutament opacs, amb una manca flagrant no només de participació sinó també d’informació, com en el cas de la reforma del Port Vell (projecte investigat ara per l’Oficina Antifrau de Catalunya). Així doncs, la capacitat d’intervenció de les veïnes sobre la transformació del seu entorn s’ha vist extremadament limitada, malgrat les nombroses mobilitzacions del moviment veïnal en contra d’aquests projectes. En canvi, sembla més important i decisiva l’opinió del president del gremi d'hotelers quan declara que Barcelona ha de passar dels 7,5 milions de visitants a 10 milions en els propers anys.

5. És una confrontació entre la gent 'dels barris' i la gent 'de fora'? 

No, és més aviat una confrontació entre els interessos dels lobbies econòmics i els interessos de la població que viu als barris (siguin nouvinguts/des, gent de tota la vida, grans, joves, persones migrades, treballadores sexuals, etc.). Hi ha qui s’està enriquint molt amb el negoci del turisme, i per una altra banda hi ha qui suporta com pot els efectes del tsunami turístic. Com sempre, les classes populars són les més perjudicades, perquè no poden fer front a les conseqüències negatives d’aquest model turístic (com l’encariment de preus). Cal exigir als responsables polítics que governin per a l’interès general, i no buscar culpables entre els que patim i intentem sobreviure al “model Barcelona”.

6. La policia, el control social i les mesures repressives són la solució per als problemes ocasionats pel turisme massiu i els pisos turístics? 

No, les mesures repressives no solucionen la majoria dels problemes generats pel model turístic actual, només persegueixen les anomenades “actituds incíviques”. El que cal és un canvi de model real atenent les necessitats dels barris. A més, cal desenvolupar estratègies integrals i mesures preventives per millorar la convivència, posant en marxa mètodes de mediació entre població i visitants i assegurant una interlocució real i contínua entre  l’administració pública i les veïnes.

7. El turisme té un impacte positiu sobre l’economia local dels barris que l’acullen?

Depèn del context polític, en l’actual context en què política i capitalisme van de la mà, hem de tenir en compte que el turisme desplaça altres activitats econòmiques i socials. La promoció de l’activitat turística (mitjançant, per exemple, el Pla d’(ab)Usos de Ciutat Vella) fomenta els serveis lligats a la restauració, l’oci i l’ allotjament, així com els comerços de souvenirs o productes gourmet. Això acaba provocant la desaparició del comerç tradicional i de proximitat, que patirà encara més amb l’entrada en vigor del nou règim d’arrendaments. L’economia local dels barris depèn directament dels petits comerços, no pas dels grans negocis lligats al sector turístic, que tenen una incidència molt limitada en l’economia local, però en canvi provoquen un gran impacte sobre l'ocupació de l'espai públic, el patrimoni i  la convivència veïnal. A més, els llocs de treball creats per les empreses turístiques són majoritàriament estacionals i precaris, i segons les estadístiques el gran creixement turístic dels últims anys no ha portat una creació proporcional de llocs de treball. De fet, la taxa d’atur a Ciutat Vella (el districte amb més concentració hotelera i turística de Barcelona) està per sobre de la mitjana de la ciutat (11,8% davant del 10,4% de Barcelona en 2013). Ens volen fer creure que afavorir la riquesa privada d'una minoria a la llarga beneficiarà a tothom, quan en realitat s’estan enriquint poques persones a costa de la pèrdua de qualitat de vida de la població que viu als barris. 

8. Des del punt de vista mediambiental, és sostenible el model turístic actual? 

No, les intervencions fetes (o en curs) en tot el front marítim durant les darreres dècades han afectat profundament a la dinàmica del litoral. L’Ajuntament s’ha obstinat en atraure activitats econòmiques que la mateixa Llei de Costes havia limitat, com demostren la construcció de l'hotel Vela o els nombrosos espigons que envolten les platges. La legislació ambiental es modifica o reinterpreta en funció dels interessos privats. A més, la intensificació del trànsit de creuers provoca grans impactes sobre els ecosistemes aquàtics. Al cap i a la fi, el territori urbà i el litoral es consideren exclusivament un recurs econòmic, sense tenir en compte criteris de sostenibilitat ambiental i social.

9. És necessària la intervenció pública per a la gestió del turisme? 

Sí, la regulació és necessària perquè existeix una sobresaturació d’establiments i activitats turístiques, especialment a Ciutat Vella, que a més és el districte més densament poblat de Barcelona. El problema és que la regulació actual no respon als interessos de les veïnes, ni a l’objectiu de pal·liar les conseqüències negatives del turisme. Enlloc d’això, la tasca de les administracions públiques a la ciutat ha estat la de fixar les condicions urbanístiques idònies per facilitar l'entrada a inversors privats, és a dir, crear oportunitats de negoci per als lobbies turístics, establint les condicions legals necessàries.  Tampoc l’anomenada taxa turística (creada en 2012 per la Generalitat) contribueix actualment a la millora de la gestió turística o a beneficiar a la població local, sinó a atraure encara més turistes (“promoció turística”). 

10. Hem de debatre si el turisme és bo o dolent? 

No, la qüestió central és quins beneficis i perjudicis comporta i, més concretament, a qui beneficia i qui en pateix els greuges. En general, qui treu els grans beneficis econòmics són els lobbies turístics, però qui pateix les conseqüències negatives (en la seva qualitat de vida) són els veïns i veïnes dels barris. Per tant, el que s’ha de valorar és el model turístic i de ciutat promogut per l’administració. Si seguim promovent un model de ciutat basat en el monocultiu turístic, barris com el Gòtic o la Barceloneta es poden convertir en una nova Venècia, que acull milions de visitants però expulsa els seus propis veïns. El problema central rau en què el “model Barcelona” redueix la ciutat a espais d'oportunitats per al negoci i l'entreteniment, sense tenir en compte les persones que habiten aquests espais. A més, alhora que han anat augmentant les inversions en el sector turístic, també ha anat disminuint la despesa pública en serveis i equipaments socials (escoles bressol, transport públic, bombers, polítiques d’ocupació, etc.). El pressupost municipal no és il·limitat, i per tant els diners que s’inverteixen en els interessos privats del sector turístic són diners no destinats a les necessitats socials. Hem de decidir entre totes i tots si els diners públics han de servir per construir una ciutat a la mesura de la indústria turística o a la mesura de les persones.

Propostes per a una gestió turística mes justa i sostenible

1. Assegurar la participació proactiva de la població en la planificació i gestió turística. Cap intervenció sense consens social. Creació d’una taula ciutadana sobre turisme per a cada districte i per a la ciutat.

2. Polítiques de decreixement del sector turístic. Reducció de les places d’allotjament turístic en funció de la capacitat de càrrega dels barris (calculada amb criteris de sostenibilitat social i ambiental). Abolició dels pisos turístics i creació d’una Oficina municipal de denúncia de pisos il·legals. Avançar cap a la municipalització del parc hoteler. Regulació i limitació dels grups de visitants organitzats amb guia turístic que ocupen l’espai públic i els equipaments culturals.

3. Tirar enrere immediatament el planejament turístic actual que no ha assolit el consens social necessari: Pla d’(ab)usos, reforma del Port Vell, Pla Paral·lel, Hotel Rec Comtal... i eliminar llicències concedides amb aquests plans. Elaborar nous instruments de planejament urbanístic amb processos de participació ciutadana reals i objectius i mesures consensuades amb les veïnes. Integrar al planejament criteris socials i ambientals que  superin els criteris economicistes.

4. Taxa turística més justa: a) gestionada per la hisenda municipal i distribuïda per districtes en funció de la càrrega de turistes que pateixen; b) els diners recaptats s’han d’invertir en les necessitats socials dels districtes i no en operacions urbanístiques i subvencions que beneficien a les empreses turístiques; c) estudiar noves fórmules fiscals per aplicar taxa turística a tots els establiments que ofereixen serveis turístics (no només d’allotjament); d) taxa progressiva en funció dels dies d’estada (en el cas dels allotjaments), la temporada i la càrrega de turistes que pateix el districte.

5. Foment de les activitats turístiques més respectuoses amb el medi ambient i l’entorn social: creació d’un sistema de reserva municipal que incentivi (mitjançant descomptes o avantatges fiscals) la contractació d’empreses públiques i locals, la distribució equilibrada de les activitats turístiques arreu de la ciutat, l’ús del transport col·lectiu i sostenible i el consum de productes locals per part dels visitants. Creació d’un Observatori de Turisme Responsable per a la ciutat.

6. Introduir o enfortir els criteris de sostenibilitat mediambiental en el planejament i gestió turística i urbanística. Polítiques de reducció dràstica de consum energètic i d’aigua en el sector turístic. Recuperar i protegir els ecosistemes marins, aturar immediatament les intervencions urbanístiques que afecten el litoral (com ara la marina del luxe del Port vell) i combatre la privatització de les platges. Limitar l’arribada de creuers i l’entrada de transports turístics al centre de la ciutat. Creació d’una ecotaxa per als creuers i vols turístics pel seu impacte contaminant.

7. Creació d’un programa d’intermediació d’arrendament protegit per a locals comercials, gestionat pels tècnics de comerç de cada districte, destinat a protegir el comerç tradicional i de proximitat davant de les grans empreses i els comerços turístics. Limitació dels preus de lloguer mitjançant incentius als propietaris. Limitació del número de comerços que ofereixen productes turístics. 

8. Protegir i recuperar l'espai públic per l’ús comunitari del barri, fomentant activitats de cultura popular i de cohesió social. Revisar l’ordenança de terrasses: delimitació i control estricte de l'espai que ocupen. Protegir els espais verds i el patrimoni cultural-arquitectònic, impedint-ne la reconversió en hotels.

9. Impulsar la creació i contractació de serveis turístics de titularitat pública i empreses locals basades en una economia cooperativa, social i solidària. Mesures contra la precarietat laboral en el sector turístic: creació d’una borsa de treballadors/es del sector turístic gestionada pel servei d’ocupació municipal (Barcelona Activa) i obligació de les empreses turístiques de contractar una proporció de treballadors/es per aquesta via, preferentment aturats/des de llarga durada, dones i habitants del mateix districte.

10. Inversions en les necessitats socials: a) reobertura de tots els equipaments municipals tancats amb l'excusa de la crisi; b) assegurar el dret a l’habitatge, mitjançant l’enfortiment del parc d’habitatges protegits, del qual formaran part també els pisos turístics il·legals detectats durant les inspeccions. Prioritzar el reallotjament de les famílies desnonades del barri.  Enfortir l’oficina contra l'assetjament, amb servei gratuït d’assessorament i eines legals eficaces, per tal d’assegurar una vigilància pública permanent i eficaç contra l’assetjament immobiliari.