El carnaval consisteix a disfressar-te d’algú que no ets i viure públicament l’engany: et permet fins i tot expressar el conflicte durant uns dies perquè al capdavall, la resta de l’any, torni a imposar-se l’ordre establert. Com a festa ritual és extraordinàriament persuasiva, i ho prova el fet que se celebri a bona part del món amb molta popularitat i alegria. L’origen es llunyà: les stultorum feriae, festes sense sentit, de l’antiga Roma podrien ser-ne l’origen, si bé algunes fonts afirmen que es remunta a la Sumèria i l’Egipte antics o, fins i tot, que la seva etimologia podria venir de divinitats hindús escampades per les migracions gitanes. L’antiguitat i la universalitat de la festa, sigui quin sigui l’origen, té un principi inamovible: comença i acaba en unes dates ben delimitades.

Després de celebrar la “victòria per al Barri” de Can 60, les falses victòries anunciades al gimnàs social sant pau, dels anuncis de compra compulsiva com el Tantarantana… i havent generat una èpica combativa en cada gesta, ara l’Ajuntament declara que “lluitem contra l’especulació” tot anunciant la compra d’una part de les finques afectades d’assetjament immobiliari a Lancaster. Doncs molt bé però… si tot això fos cert, l’especulació a Ciutat Vella seria més lesiva que mai, comprant i comprant sense parar?

La compra de Lancaster 7-9 i 11 és una bona notícia per a les famílies que hi viuen. Un alleujament contra el despropòsit d’abús impune que han patit. Saben, i així ens consta, que hem estat amb elles de tot cor en la lluita i que hi som en l’alegria. Però saben també que, com elles, no compartim l’eufòria de qui els ha fet tot aquest mal i que avui celebra haver farcit butxaques privades amb diners públics: precisament l’especulació personificada. L’única acció amb què fins ara l’Ajuntament ha confrontat l’expulsió salvatge de veïnes al districte ha estat la individual, la parcial… allò que se’n diu la llista dels convidats a la festa. Tant és així que, a la foto triomfal que BeC i ERC solen fer-se del bracet en aquestes ocasions, s’espatlla tot amb un simple moviment de l’objectiu. Zoom endins hi ha una empresa que ha practicat els més menyspreables assetjaments per expulsar famílies, fins a l’extrem de fer coincidir fuites d’aigua amb males instal·lacions elèctriques, i que ara s’allita milionària i amb sensació de recompensa (i tan recompensada que ha aconseguit ser perdonada de les multes i sancions que li pertocava pagar). Zoom enfora hi ha Lancaster 13, Lancaster 22, Lancaster 24, tot un veïnat encara víctima de l’assetjament immobiliària, amb infants compartint la situació.

Infants a qui l’ajuntament no ofereix alternatives. Aquesta situació es visible a twitter, on BeC i ERC també acostumen a celebrar-se mútuament en aquestes jornades solemnes. Sota l’anunci de compra de Lancaster 7-9 i 11, entre les respostes de felicitació, en trobem de significatives: una de Roger de Flor 209 diu: “Felicitats. Ara esperem ser els següents.” I encara una altra d’un veí : “Felicidades Lancaster a ver si los de sant bertomeu 6 tenemos la misma suerte de que nos lo compre el ayuntamiento para q no nos echen.” Al twitter de BTV, un home amb veu preocupada declara a càmera: “Entença 151 confiem que el nostre cas pugui seguir el camí de les finques de Lancaster.” I un twit compartit per les mares de Lancaster 24 i per Lancaster 13 ho sintetitza: s’hi veu una foto amb veïnes del carrer Milans i s’hi llegeix: “Ells es queden al barri! Però i els centenars de veïns que perdem cada mes?” Hi ha milers de veïnes que no tenen compte a twitter, però que expressen els seus temors a ser expulsats de casa en converses quotidianes.

A la CUP del Raval i el Gòtic aquestes victòries ens comencen a semblar un bucle. Les hem sentit anteriorment i també les hem qüestionat anteriorment. Des del principi. Ens evoquen aquelles rodes de fira, popularment conegudes amb el mot àrab noria, pronunciat en espanyol, que és una atracció de fira i una metàfora del capitalisme.

Quan unes són a dalt les altres són a baix. Encara més: perquè unes siguin a dalt altres han de ser a baix. Com veient un fotograma, un cop rere l’altre exclamem la nostra discrepància davant d’aquestes “lluites”: enriquir especuladores no és anar-hi en contra sinó reforçar-les.

Per l’aversió frenètica que sentim davant la barbàrie capitalista, que ens vol amb un peu al coll, seguirem defensant que la institució ha de servir la causa de realitzar les aspiracions positives i els interessos generals de les classes populars que componen el veïnat amb l’objectiu de millorar dignament les seves condicions materials de vida i amb la determinació d’instituir el poble com a màxima font del poder polític. Mentre no sigui així, mentre no s’expropiï qui tracta d’agredir el poble amb finalitats que s’acaben facilitant, ens semblarà que aquesta “lluita” que afirmen BeC i ERC de Ciutat Vella és un simulacre. Un carnaval fora de dates en què l’agència immobiliària es disfressa de soviet… i munta el seu espectacle de propaganda grotesca davant dels figurants, dels quals el poder sols espera assentiment, aplaudiments i vots.

CUP-Raval Gòtic

Barcelona, 26 de juliol del 2017