Ciutat Vella viu avui dia la fase final d’una operació de substitució d’usos i veïnat que va començar molts anys enrere, tants com anys fa de les olimpíades a la ciutat. La pressió que els inversors i grans capitals han anat exercint sobre els nostres barris s’ha anat incrementant, declarant-nos una guerra en la que les batalles guanyades pels inversors ja superen les victòries que la mobilització veïnal s’ha pogut apuntar.

Passar dels 118 hotels que hi havia a la ciutat abans de Barcelona 92 als més de 400 que hi ha actualment, de les 18.500 places hoteleres a les més de 70.000, dels 3'7 milions de pernoctacions anuals als més de 20 milions, no és conseqüència d’una evolució natural del teixit comercial de la ciutat sinó fruit d’una planificació a gran escala –en el cas que ens ocupa orquestrada pel Consorci de Turisme– i amb els nostres barris com a víctimes col·laterals necessàries.

Barcelona és la ciutat on s’han construït 200.000 pisos de protecció oficial des del 1960 i només en queden 19.000 que mantinguin aquesta qualificació: la resta són al mercat privat.

És la ciutat on el preu mitjà de lloguer ja supera els 950€, i a Ciutat vella és de 936,31€. És l’indret on el salari mig a l’hostaleria és de 17.587€ anuals per als homes i 15.417€ per a les dones, mentre que al sector financer la mitjana anual és de 63.495€ per als homes i 41.519 per a les dones.

La ciutat on més de 1.000 persones dormen al carrer cada nit, on el 20% de la població que utilitza els recursos dels serveis socials té contracte laboral i on l'11,9% es troba en situació de risc de pobresa. La Barcelona dels 47 desnonaments a la setmana.

El nostre districte és aquell on el nombre de furts i petits delictes està en augment, on la narcoespeculació fa la feina bruta a la banca, trinxant el teixit veïnal, liquidant el comerç de proximitat amb ajuda de les grans cadenes i franquícies, deteriorant els serveis públics; en definitiva, destrossant vides.

Davant d’aquest context nosaltres tenim clar que la submissió d’Ajuntament i Generalitat als interessos del capitalisme, de la mateixa manera que els responsables policials i els seus partits polítics a l’ombra, altrament anomenats sindicats policials, són una pinça que dificulta enormement la vida en condicions als nostres barris.

La CUP Capgirem Barcelona hem intentat en diverses ocasions posar sobre la taula la necessitat de revertir l’actual model policial i ajustar-lo a les necessitats dels barris, emfatitzant la necessitat d’avançar en una policia de proximitat i amb formació en resolució de conflictes, antiracista i feminista. 

Des de l’Ajuntament se’ns ha manifestat que els sindicats policials boicotegen sistemàticament qualsevol intent de democratitzar els cos. Nosaltres seguirem insistint convençuts que és l’únic camí.

Han estat moltes les mesures que la CUP Capgirem Barcelona hem posat sobre la taula per tal de reduir el nivell de conflictivitat social que es viu als nostres barris:

• Expropiar els pisos buits als bancs, uns pisos que ja estan pagats amb el rescat bancari, i que als nostres barris sovint els veiem funcionar com a narcopisos.
• La creació d’espais comunitaris a disposició de veïns i veïnes per tal d’enfortir el teixit veïnal.
• Obertura de botigues municipals amb preus molt per sota de mercat per acabar amb l’especulació amb aquelles necessitats més bàsiques.
• Municipalització d’hotels per tal d’incrementar els ingressos de l’Ajuntament i enfortir la despesa en polítiques socials.
• Tancament i expropiació de TOTS els pisos turístics.
• Més educadores de carrer i socials.
• Més serveis públics.
• Habilitar un punt on els venedors ambulants puguin exercir la seva activitat.
• Un carnet de ciutat que desbordés les actuals limitacions de la llei d’estrangeria que deixa fora del mercat laboral un gran nombre de veïns i veïnes.
• Declaració del districte com a zona d’emergència habitacional per tal de desplegar polítiques de xoc en matèria d’habitatge.

Totes aquestes mesures, i moltes més, anaven orientades a reduir l’impacte de l’espoli capitalista sobre les vides dels veïns i veïnes, i cal dir que en la majoria d’elles totes les forces municipals ens han girat l’esquena. Nosaltres creiem fermament que aquesta és la línia que cal seguir per tal d’eradicar la pobresa dels nostres barris, i que cap solució policial per si sola serà capaç de dur millores significatives a les nostres vides.

És en aquest context que considerem del tot desencertat, perillós i aliè als interessos dels veïns i veïnes iniciar una xarxa de delació ciutadana. Creiem que és un pas cap a l’enfrontament entre veïns i veïnes que a qui més beneficia és a qui vol seguir degradant els nostres barris per tal d’expulsar-nos-en i convertir-los en negoci. Animem a tothom qui vulgui construir uns barris que serveixin als interessos dels veïns i veïnes que hi viuen a treballar en el marc dels grups d’habitatge, associacions veïnals, moviments associatius, sindicats… eines totes elles al servei de la transformació social.