Construint la ciutat inclusiva al cor de Barcelona
18/03/2013
Aquesta setmana han tingut lloc al Pati Manning (Raval) unes interessants jornades sobre estratègies d’intervenció integral en l’hàbitat local, sota el títol “La construcció de la ciutat inclusiva”, organitzades pel grup [urbanIN+] urbanisme inclusiu. Durant la setmana s’ha parlat sobre temàtiques tan actuals com l’accés a l’habitatge, la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i el paper de la participació en els processos de planificació. A més, s’ha pogut comptar amb la presència de ponents de diferents països, com Xile, Cuba o País Basc.Si heu tingut la sort de poder assistir a alguna de les conferències o dels debats, sabreu que s’han pogut escoltar experiències molt enriquidores. Nosaltres us resumim a continuació dues de les ponències que van formar part del programa de les jornades.L’Anna Bofill (Dra. Arquitecta especialista en gènere), en la seva intervenció sobre El dret de les dones a la ciutat: una retrospectiva, va començar parlant sobre el primers treballs de feministes que van ser pioneres en incloure criteris de gènere a la hora de pensar la ciutat, a més dels criteris de classe. Així, ens va explicar que ja al segle XIX van aparèixer propostes de arquitectura amb diferents tipologies d’habitatge amb un tret comú: la col·lectivització de les tasques domèstiques, és a dir, es proposaven conjunts d’habitatges amb un espai privat individual i un espai comú on les dones podien compartir les tasques de la cuina, la bugaderia i la cura col·lectiva dels infants.Després d’un repàs històric de diverses autores i iniciatives que han aparegut fins l’actualitat, ens va parlar sobre el Manual de recomendaciones para una concepción del entorno habitado desde el punto de vista del género, escrit per vàries autores (ella inclosa) als anys 90 arran del projecte europeu “Las mujeres y la Ciudad”. En aquest projecte, van constatar que les dones que van participar als seus tallers tenien vivències completament diferents de la ciutat i les seves necessitats en relació al tipus d’habitatge, mobilitat o accés al crèdit, per exemple, també eren ben diferents.Una altra intervenció dins de les mateixes jornades va ser la de Joan Subirats (Catedràtic de Ciència Política i investigador de l’IGOP-UAB), dedicada a les Polítiques Públiques Urbanes, vulnerabilitat social i dret a la ciutat. En la seva exposició, Subirats va parlar sobre el concepte d’exclusió, argumentant que no es tracta exclusivament d’un problema de pobresa, sinó que té també altres dimensions. Així, l’exclusió es genera per l’acumulació de varis riscos. El factor econòmic és un factor important però n’hi ha d’altres, com la manca de vincles familiars o socials. En la seva opinió, l’exclusió té més a veure amb la vulnerabilitat i es caracteritza per ser un problema estructural, dinàmic (en el sentit de que es pot entrar i sortir d’una situació d’exclusió), multidimensional i polititzable (és a dir, no és una situació “natural” o el “destí” de ningú, sinó que es pot canviar). L’exclusió és un problema important a l’entorn urbà ja que les ciutats generen més oportunitats però al mateix temps també generen més riscos. En el cas de Barcelona, va apuntar el fet de que a escassos 20 minuts a peu ens podem trobar amb situacions de grans desigualtats, com per exemple en relació a l’esperança de vida (7 anys més baixa a Ciutat Vella que a Sarrià-Sant Gervasi) o al nivell de renda (8 vegades més alta a Les Tres Torres que a Can Peguera).Finalment, Subirats va parlar sobre el projecte Políticas urbanas en el escenario 2015, que s’està duent a terme en l’actualitat amb la participació de diferents universitats de l’Estat espanyol, a través del qual es planteja l’anàlisi i propostes sobre resiliència i noves polítiques urbanes després de 30 anys de democràcia local.Aquestes jornades formen part del projecte Hàbitat 2, que proposa un visió integral de l’hàbitat, juntament amb la transversalització del gènere i de la participació ciutadana.
