Un document de l’1 de març de 1716, quan s’inicien les obres de fortificació de la Ciutadella, afirma que “las raíces es menester sacarlas de los más íntimo de la tierra, estas raíces de donde han nacido, siempre es de Barcelona, pues tierra que produce tan malas consecuencias hacerla cenízas.” 
    
 És un fet que durant molts anys les forces d’ocupació al servei de la dinastia borbònica van assassinar, violar i torturar per tota la geografia dels països catalans, com corroboren un cúmul d’evidències històriques, però és igual d’evident que els seus intents d’anorrear un poble i la seva llengua van fracassar en la resistència de la gent treballadora i humil; aquelles classes populars que van empènyer, generació a generació, una catalanitat i un desig de llibertats que han sobreviscut a diverses formes de repressió condicionades pels períodes històrics concrets. Per reforçar aquesta afirmació tenim l’eco recent del clam contra els borbons que es podia sentir ahir durant tota la tarda i el vespre pels carrers de Ciutat Vella. Com tantes altres vegades en el passat aquests carrers són testimoni de l’escenificació d’un conflicte irresolt entre el progrés i la repressió. En un bàndol els sectors més conscients del poble i, a l’altre, sempre protegits pel monopoli de la violència, els borbons i les autoritats botifleres que pretenien acollir-los. Però novament la ideologia espanyola no va reeixir a Barcelona. Carrers tallats, càrregues, ocupació policial… ni tan sols amb una militarització dels carrers del Casc Antic i el Gòtic propers a la Via Laietana, amb el tancament de parades de metro com Jaume I, amb encapsulaments de grups de gent al nord i al sud del districte… ni tan sols amb la seva plenitud repressiva van poder amagar les pulsions populars de rebuig als Borbons i la seva essència: cassolades a peu de carrer, la internacional, l’himne de la segona república, a les barricades… sonant a tot drap des de balcons propers a la presència del monarca, gent de totes les edats plantant cara a les empentes nervioses de Mossos i Guàrdia Urbana… i tot amb el punt i final d’una cassolada de seguiment massiu a tots els carrers i places del districte.

Cal destacar que la jornada de lluita d’ahir és, novament, un èxit de l’autoorganització popular vehiculada mitjançant els Comitès de Defensa del Referèndum, fins a data d’avui l’estructura d’arrel popular que millor ha sabut defensar les exigències populars. També cal posar de relleu novament la predisposició a posar els cossos en defensa de la voluntat popular, la construcció de la república. Ahir van ser moltes les persones ferides, algunes ateses pels serveis sanitaris, la majoria no. Tot i l’extrema violència emparada pels cossos de seguretat la gent, lluny d’atemorir-se, va fer un pas endavant carregat de dignitat.

 Des de la CUP de Ciutat Vella no podem més que expressar que ens omple d’ORGULL I SATISFACCIÓ veure les fotografies que avui mostra la premsa sistèmica de la presència del Borbó i altres autoritats espanyoles ahir al nostre districte. A la recepció reial cares de mal humor, de ressentiment, de pocs amics i prunes agres… les cares en resposta a l’expressió d’una ciutat que no han pogut “hacer cenízas.” Als carrers cares de valor, de resistència i de dignitat popular. Les cares que, gairebé sempre desconegudes i anònimes, ens fan companyia.