Ciutat Vella viu avui dia la fase final d’una operació de substitució d’usos i veïnat que va començar molts anys enrere, tants com anys fa de les olimpíades a la ciutat. La pressió que els inversors i grans capitals han anat exercint sobre els nostres barris s’ha anat incrementant, declarant-nos una guerra en la que les batalles guanyades pels inversors ja superen les victòries que la mobilització veïnal s’ha pogut apuntar.

Podria semblar un fenomen de ciència ficció sociològica o una d’aquelles distopies, tan antigues com la literatura, però és una conseqüència ben real del capitalisme: el barri Gòtic, situat al bell mig del centre històric d’una ciutat densament poblada, presenta dades estadístiques que es podrien intercanviar amb qualsevol poble de la Ribagorça, l’Alt Pirineu o qualsevol comarca afectada per la despoblació.

Com a veïnes de Ciutat Vella i nucli de la CUP Capgirem Barcelona al Raval-Gòtic, fa dos anys que patim les nombroses lectures, interpretacions i accions que es duen a terme al voltant de "la droga" als nostres barris. És per això que creiem important posicionar-nos clarament entorn del que es vol convertir de manera mediàtica i partidista en un fenomen abstracte, quan en veritat és una cadena de causalitats que troben sempre la mateixa arrel:
 

A Ciutat Vella hi ha diversos grups autoorganitzats per plantar cara a un dels mals més greus que pateix el districte: l’expulsió del veïnat per part del mercat immobiliari. El seu funcionament és molt semblant a tots els barris i segueix una lògica molt precària: intervenir només en el darrer moment, quan la llei i el mercat s’han conxorxat per executar un desnonament. A través del traspàs informatiu del Districte (normalment mitjançant el twitter d’una regidora) al moviment popular coneixem, en un marge que abraça des d’unes hores fins als dies anteriors, els desnonaments previstos.