Notícies de Ciutat Vella

La gentrificació crònica que pateix el districte de Ciutat Vella sembla no tenir aturador. Malgrat ser un problema reconegut i quantificat per totes les institucions i organismes, estudiat a les Universitats i en boca de les converses de bar o de cua del super, ningú més que l’anomenat activisme li planta cara de manera valenta. No ens hauria d’estranyar que això sigui així si recordem que el propi terme, “gentrificació”, va ser pronunciat  per aquest mateix activisme quan ningú l’havia sentit mai.

Ciutat Vella viu avui dia la fase final d’una operació de substitució d’usos i veïnat que va començar molts anys enrere, tants com anys fa de les olimpíades a la ciutat. La pressió que els inversors i grans capitals han anat exercint sobre els nostres barris s’ha anat incrementant, declarant-nos una guerra en la que les batalles guanyades pels inversors ja superen les victòries que la mobilització veïnal s’ha pogut apuntar.

Diumenge passat, al carrer Vistalegre i poc més tard de les set del matí, els Mossos d’Esquadra van detenir el jove Aadel pel suposat furt d’un telèfon mòbil. Després de dur-lo a la comissaria de Ciutat Vella i a causa de la seva insistència en declarar que es trobava malament, se’l va traslladar al CUAP Pere Camps, on va rebre l’alta mèdica. Al cap de poca estona i malgrat seguir insistint en el seu malestar, sempre segons fonts policials, se’l va deixar sol a la sala d’identificacions on, al cap d’un període desconegut d’hores o minuts, el van trobar inconscient i amb un trau al cap.

Podria semblar un fenomen de ciència ficció sociològica o una d’aquelles distopies, tan antigues com la literatura, però és una conseqüència ben real del capitalisme: el barri Gòtic, situat al bell mig del centre històric d’una ciutat densament poblada, presenta dades estadístiques que es podrien intercanviar amb qualsevol poble de la Ribagorça, l’Alt Pirineu o qualsevol comarca afectada per la despoblació.

   A la primera meitat del segle XIX, just abans que el socialisme o l’anarquisme haguessin estat formulats, al Raval ja hi havia lluita de classes i desigualtat social. Tan és així que, quan l’urbanista Ildefons Cerdà el.laborà els primer cens que es va fer a Barcelona, l’esperança mitja de vida de les obreres del barri era de 24 anys. Era un temps on la salut de la classe treballadora només podia consolar-se a la beneficiència catòlica, amb una atenció deficient i precària.

Com a veïnes de Ciutat Vella i nucli de la CUP Capgirem Barcelona al Raval-Gòtic, fa dos anys que patim les nombroses lectures, interpretacions i accions que es duen a terme al voltant de "la droga" als nostres barris. És per això que creiem important posicionar-nos clarament entorn del que es vol convertir de manera mediàtica i partidista en un fenomen abstracte, quan en veritat és una cadena de causalitats que troben sempre la mateixa arrel:
 

A Ciutat Vella hi ha diversos grups autoorganitzats per plantar cara a un dels mals més greus que pateix el districte: l’expulsió del veïnat per part del mercat immobiliari. El seu funcionament és molt semblant a tots els barris i segueix una lògica molt precària: intervenir només en el darrer moment, quan la llei i el mercat s’han conxorxat per executar un desnonament. A través del traspàs informatiu del Districte (normalment mitjançant el twitter d’una regidora) al moviment popular coneixem, en un marge que abraça des d’unes hores fins als dies anteriors, els desnonaments previstos.

En alguns esports com la boxa, l’esgrima o el futbol hi ha un moviment que es fa per intentar expressar una intenció de manera enganyosa. És quan algú fa el gest d’anar, per exemple, cap a l’esquerra i, si aconsegueix que els qui el marquen s’ho empassin i ocupin aquell espai, aprofita l’espai lliure que li deixen per la dreta per avançar sense impediments. D’enganyar, confondre o distreure respecte a una intenció per assegurar que no te la impedeixin, se’n diu finta i el seu verb, fintar, és un dels verbs més naturals del discurs institucional.

 Un document de l’1 de març de 1716, quan s’inicien les obres de fortificació de la Ciutadella, afirma que “las raíces es menester sacarlas de los más íntimo de la tierra, estas raíces de donde han nacido, siempre es de Barcelona, pues tierra que produce tan malas consecuencias hacerla cenízas.” 
    

Pàgines