Malauradament aquest no és un cas únic al nostre país. En els darrers anys Jonathan Carrillo a Terrassa, Yassir El Younoussi a El Vendrell, Juan Pablo Torroija a Girona o Alfons Bayard a Barcelona també han mort en mans policials. Al Centre d'Internament d'Immigrants de la Zona Franca, hi han perdut la vida Aramis Manukyan i Idrissa Diallo. També hi ha el cas de l'Ester Quintana, com a emblema de tots els mutilats per les bales de goma dels antiavalots de la policia. Per no parlar de, l'ara famós, cas del 4F, un entramat de corrupció i tortures policials que va començar fa 9 anys al districte de Ciutat Vella. Com tampoc oblidem Pedro Álvarez, assassinat impunement fa 22 anys a l'Hospitalet per un agent de la policia nacional. I, tristament, tants altres casos, que no fan més que reafirmar que no es tracta de fets individuals i aïllats. Que és un problema estructural, que si succeeixen és gràcies a la impunitat judicial de la que acostumen a gaudir, i si no, el polític de torn els acaba donant un indult, quan no, una condecoració. I tot això, amb la comparsa dels grans mitjans de comunicació, que lluny de fer periodisme d'investigació solen copiar a ulls clucs els comunicats de la policia o criminalitzar les víctimes per tal de justificar els fets.

Per això exigim que en tots els àmbits hi hagi tolerància zero amb els abusos policials. Que es facin tots els esforços per esclarir tots els dubtes d'aquests casos. Que es depurin responsabilitats fins a l'última conseqüència. S'ha de combatre el corporativisme policial, que, finalment, provoca que l'ombra de la desconfiança plani sobre els cossos policials. Cap més encobriment, cap més excusa. I mentre això no passi, des dels barris haurem de seguir creant les xarxes de solidaritat i lluita per fer front a la brutalitat i la impunitat policial. Mai més soles!