Rec Comtal: història d'una promesa incomplida i d'un barri en lluita

Aquesta és una història sobre un canal d’aigua que portava vida a la ciutat i que va ser enterrat per la petjada de l’especulació urbanística i la bombolla turística. També és la història d’un barri en lluita que va veure com les seves demandes van quedar en promeses incomplides a causa de la connivència dels diferents governs municipals amb els interessos privats d’una fosca empresa constructora.

Vet aquí que una vegada hi havia un llarg canal d’aigua a cel obert d’origen romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcelona. Aquest canal es deia Rec Comtal, i servia per regar i també per fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat. Així doncs, el rec proporcionava aigua, aliment i energia a Barcelona.

La sèquia entrava a la ciutat emmurallada per l’actual barri de Sant Pere, on els carrers i les cases s’anaven adaptant al seu traçat. Així va donar nom a l’actual carrer Rec Comtal, prop del de Sant Pere Més Alt.

Vet aquí que aquesta antiga zona d’hortes i tintoreries es va convertir, segles més tard, en un dels barris més densament poblats de Barcelona. I un dia, una constructora amb un passat ben tenebrós va decidir construir un monstruós macro hotel just a sobre del traçat de l’antic canal a l’entrada del carrer Rec Comtal.

Per a qui no conegui el projecte, algunes dades molt reals: l’edifici que enterrarà el rec és un despropòsit de noranta-nou habitacions dobles i set plantes més dos soterranis destinats a aparcament. La seva construcció supera amb escreix fins i tot la volumetria mitjana dels edificis de l’Eixample, molt més gran que la dels de Ciutat Vella. I fem memòria: perquè tot això es projecta en un espai en el qual l’Ajuntament (amb Joan Clos al capdavant) s’havia compromès el 1999 a construir habitatges públics, una necessitat urgent a un districte que perd població any rere any i alhora es veu envaït per grans masses de turistes. Tanmateix, sorprenentment, quan el terreny es va posar a la venda l’Ajuntament no es va mostrar interessat a comprar-lo i va acabar en mans de Núñez i Navarro.

Dels habitatges socials promesos, avui encara no se n’ha posat ni la primera pedra, i les veïnes veuen en perill fins i tot la possibilitat de poder-los fer algun dia, perquè l’hotel ocupa una superfície que no deixa espai ni per respirar. Les obres de l’hotel, en canvi, avancen amb letal rapidesa gràcies a la concessió de la llicència atorgada per l’actual equip de govern de Trias, que després de l’aprovació del nou Pla d’(ab)Usos de Ciutat Vella, té via lliure per seguir omplint el districte de més establiments hotelers.

Si l’antic Rec Comtal proveïa d’aigua, aliment i energia a la ciutat, l’actual projecte de l’hotel aportarà beneficis molt diferents, més concordes amb l’època de privatitzacions i sobreexplotació turística en què vivim. Uns beneficis estrictament econòmics i concentrats en unes quantes persones privilegiades: els propietaris de la constructora i de l’hotel, que a més generarà beneficis a costa de les molèsties i greuges ocasionats a les veïnes del barri. De nou, el vell conte de privatitzar els beneficis i socialitzar els greuges. Tot assoleix dimensions de tragicomèdia quan ens adonem que Josep Lluís Núñez, propietari de la constructora, es troba actualment empresonat amb el seu fill pels delictes de suborn a funcionaris públics i falsedat documental. Però res d’això sembla importar a l’hora de tirar endavant el projecte de l’hotel, envoltat per una aura cada vegada més fosca.

Segons el grup empresarial, “L'èxit de Núñez i Navarro és fruit de l'experiència i la preocupació per la qualitat, el detall i l'acabat dels projectes”. Aquí potser hauríem d’afegir un altre factor del seu èxit, que és la permissivitat de la qual han gaudit per part de diferents equips de govern a l’hora de dur a terme les seves operacions especulatives i projectes immobiliaris, fins i tot quan aquests projectes no respectaven la normativa urbanística (PERI de 1986, PGM).

“Barcelona, siempre” diu el lema de la constructora a la seva pàgina web. Barcelona, sempre en venda? Barcelona, sempre maltractada? Barcelona, sempre al servei del negoci privat? Si haguéssim d’escriure un conte sobre la Barcelona dels últims 25 anys, seria sens dubte una narració plena de tragèdies, vilans, trames truculentes i pobles oprimits. Però també de lluites, persones valentes i lliçons de justícia.

Des de la CUP Casc Antic-Barceloneta, volem que als nostres barris es comenci a escriure una nova història on les veïnes puguin decidir sobre el model de ciutat que volen construir. Per això exigim als partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona que es comprometin a retirar el projecte i que no tornin a deixar el Rec Comtal com una promesa incomplida, una història oblidada. Les veïnes de Sant Pere i de Ciutat Vella en general ens mereixem un barri decidit i construït entre totes i un planejament que atengui les necessitats reals del barri, per això donem suport a les demandes de les veïnes, que exigeixen habitatges socials i un casal per a la gent gran. Tal com diuen elles, “volem veïns, no turistes”. Capgirar Barcelona significa que la història la protagonitzi el poble, no els interessos dels grans negocis privats. 

Aturem el tsunami turístic, recuperem Ciutat Vella! La nostra ciutat no està en venda!