Podria semblar un fenomen de ciència ficció sociològica o una d’aquelles distopies, tan antigues com la literatura, però és una conseqüència ben real del capitalisme: el barri Gòtic, situat al bell mig del centre històric d’una ciutat densament poblada, presenta dades estadístiques que es podrien intercanviar amb qualsevol poble de la Ribagorça, l’Alt Pirineu o qualsevol comarca afectada per la despoblació. Segons dades de l’Institut d’Estadística Municipal, el 2017 al barri van haver-hi més defuncions que naixements, un 30% de població és gent més gran de 65 anys que viu sola, les escoles presenten una baixada vertiginosa de matriculacions, hi ha una taxa d’atur superior a la mitjana barcelonina… tot això en un context de gentrificació extrema i en un model econòmic basat en el turisme com a activitat principal.  

Tenint en compte que és un barri dual, colonitzat per gent amb un component de glamour i poder adquisitiu que invisibilitza el veïnat de sempre, les estadístiques estan condicionades per la desigualtat. Però, amb això i tot, el Gòtic encaixa en l’explicació de les dues causes principals del despoblament rural o d’alta muntanya: la manca de serveis (o l’existència d’uns serveis comparativament pitjors respecte les zones més poblades) i la manca de llocs de treball suficient i, sobretot, suficientment diversificat i en condicions sociolaborals dignes. La tercera, marca Barcelona, és l’abús dels preus de lloguer, que incapaciten qui hi ha viscut fins ara per seguir fent-ho.

 Amb aquest panorama el pas dels dies no només buida el barri de veïnat: afebleix el que encara queda, que perd capacitat d’incidència i, sobretot, d’influència política. A nivell institucional les grans productores de benefici són el turisme i la intermediació immobiliària –no en construcció d’habitatges sinó en transmissions o processos  especulatius–  i la dinàmica d’intervenció a la ciutat és ajudar a que la circulació de capital en el mercat inmobiliàri sigui hàbil i productiva per tot tipus d’inversors. Les grans gestes institucionals de contenció del fenomen no passen de maquillatge: només s’actua, amb PEUATs, moratòries o Plans d’Usos, quan el problema ja te uns efectes irreversibles. Els pisos de lloguer turístic, per exemple, han augmentat a mida que ho feien els inspectors i les gesticulacions del govern municipal… al Gòtic la institució és una col·lecció de gàrgoles que aboquen inversions als carrers; un instrument del poder econòmic per subjugar el polític.

Per tot això quan, un dissabte de gener i en el si d’una protesta contra el buidatge veïnal, un grup de gent del barri va okupar l’edifici de Correu Vell 3, moltes vam celebrar la noticia. Es va recordar, mentre s’obrien les portes de bat a bat, que els seus anteriors habitants havien estat expulsats mitjançant mòbing, que només era un edifici buidat i paralitzat entre tants, que el barri en va ple. Llavors, perquè tota casa vol ser casa, un lloc buit i ombrívol va passar a ser un lloc on hi entra el sol i s’hi senten veus. Un lloc més en un barri on sol haver-hi un lloc menys. I a partir d’aquí tot normal: un edifici fet perquè hi visqui la gent on hi viu la gent.

Però aquesta reapropiació per part de les veïnes d’un espai natural sembla que ha molestat una legislació que és hostil a la classe treballadora. Una legislació que no es va presentar mai a Correu Vell 3 quan les antigues habitants, algunes amb més de trenta anys visquent allí, patien pressions per resignar-se a marxar. L’aparell judicial, garant de la propietat, ha emès una ordre de desnonament obert. Les veïnes del número 3 de Correu Vell, per altre banda, criden a desobeir-la i a donar suport per fer-ho fins que s’atengui el dret a l’habitatge. Demanen que la propietat faci contractes de lloguer social a les famílies. La propietat, per la seva banda, vol fer-los fora, construir pisos de luxe i vendre’ls.

Des de l’Esquerra Independentista de Ciutat Vella no podem estar més en desacord amb les actuacions judicials en els casos d’espais reapropiats. Els habitatges recuperats són l’avantguarda del canvi d’actitud que ens cal als barris del districte: desobeir la nostra sentència d’expulsió. Estarem atentes a les convocatòries de Correu vell 3 i a la fiscalització de la propietat, que en aquests mesos s’ha mostrat agressiva i desafiant. Des de la nostra acció veïnal quotidiana seguirem donant suport, en tot el que estigui al nostre abast, per facilitar la proliferació d’habitatges expropiats, revertint una tendència barricida i una industria extractiva que gasta i no reposa.  Als especuladors que pretenen impedir que uns infants del barri segueixin anat a escoles del barri, el que els hi diem sempre:  que com més espai vital ens robin, més espai vital haurem de robar nosaltres també.

ARRAN-CIUTAT VELLA
CUP RAVAL-GÒTIC
COS-UB RAVAL
CASAL POPULAR LA GALERA