En alguns esports com la boxa, l’esgrima o el futbol hi ha un moviment que es fa per intentar expressar una intenció de manera enganyosa. És quan algú fa el gest d’anar, per exemple, cap a l’esquerra i, si aconsegueix que els qui el marquen s’ho empassin i ocupin aquell espai, aprofita l’espai lliure que li deixen per la dreta per avançar sense impediments. D’enganyar, confondre o distreure respecte a una intenció per assegurar que no te la impedeixin, se’n diu finta i el seu verb, fintar, és un dels verbs més naturals del discurs institucional. És un verb a l’ús encara que no se’l reconeix, en el sentit que públicament no hi ha càrrec polític que es vanagloriï de les seves fintes, com sí que fan les jugadores de bàsquet, però viu a la institució tant com als estadis.

La darrera finta al districte de Ciutat Vella s’ha conegut aquesta setmana i, si existís un comentarisme polític semblant al dels esports, hauria de rebre un reconeixement a còpia de lloances per part dels seguidors de l’equip guanyador… és una finta de manual. Però en política, a diferència de l’esport, l’engany no es reconeix com a virtut. 

L’any 2014, amb Guanyem Barcelona fent processos participatius arreu, la privatització accelerada de les platges s’assenyalava com una agressió al bé comú i la “Barcelona dels barris”, que havia de guanyar el pols a la ciutat-aparador, convidava a afegir-se a la candidatura de Barcelona en Comú tota aquella gent que enyorava la platja tal com l’havíem conegut: com un espai per als vianants d’esbarjo i benestar. Les licitacions per instal·lar gandules d’ús privat creixien en terreny i els xiringuitos se cedien al millor postor amb concessions de 150.000 a 400.000 euros per temporada. Els pocs centenars de metres de platja de Ciutat Vella ja rebien milions de banyistes aportats per la industria del turisme i la pressió demogràfica –amb el consegüent l’impacte ecològic–, ja funcionava a ple rendiment. Barcelona en Comú va guanyar les eleccions i va entrar per la porta gran del districte amb aquest plec de reivindicacions sota el braç. 

 El següent estiu va arribar com arriben els estius, sense sorpresa ni res que els contradigui, i les platges van continuar en la dinàmica d’augment de l’espai privat. L’expressió al districte per part de la CUP ciutatvellenca, vivament estranyats, consistí a preguntar una vegada rere l’altra per quin motiu totes aquelles reivindicacions no tenien cap traducció plausible en un espai tan nítidament explícit com la platja. La resposta fou sempre la mateixa: arrossegàvem les licitacions fetes per l’anterior mandat, amb la lògica depredadora del PDeCat.  

Aquesta explicació va cobrar versemblança al maig del 2017, quan eren a punt de finir les concessions de dues empreses de lloguer de gandules i para-sols a les platges de Sant Miquel i Sant Sebastià i l’Ajuntament va congelar-ne la nova convocatòria. De cop i volta s’anunciava el moviment que, de tan reclamat, només havia d’executar-se amb tota coherència: l’alliberament de 1.800 m2 de sorra arrabassats per la iniciativa privada a les barcelonines. I la finta, que no volia ser una mitja-finta ni quedar-se curta en les arts de l’engany, es va executar: el principal responsable de platges a l’Ajuntament i comissionat d’ecologia, Joaquim Ximeno, declarava als mitjans de comunicació que revisarien disset concessions més i que, encara que “no era el moment per debatre quin seria el model de futur”, ja avançava que “les platges havien de ser un model ciutadà lliure, gratuït i més ecològic que econòmic.”   

Davant del gest i la proximitat de totes les renovacions, diverses associacions veïnals, i també la premsa, van interpretar el missatge amb la lògica dels moviments anunciats. “Colau retirarà la concessió de les gandules a les platges barcelonines.” Titulava el diari El País. “L’Ajuntament no renovarà llicències de gandules”, deia La Vanguardia. “Les platges de Barcelona guanyaran espai ja que s’hi reduiran les gandules”, afegia El Periódico… 

Aquesta setmana s’ha fet evident que les gandules, els para-sols i els altaveus a tot drap són a lloc i funcionant. Fent un vol en bicicleta es pot veure com, de les concessions per a lloguer de gandules i para-sols, no se n’ha restringit ni una. Se n’ha reduït el nombre i s’ha decidit ajornar fins al setembre les activitats esportives de vòlei platja organitzades per entitats privades o per entitats sense ànim de lucre que abans es feien durant la temporada de bany. Això i poc més. Encara que l’Ajuntament s’ha referit a una “reducció drástica” de les llicències, aquesta ha arribat sense cap impuls polític: n’hi ha dos menys a la Mar Bella, que no es podran instal·lar per problemes d’estabilització de la sorra, i un altre a la Nova Icària, que ha renunciat. Tot i així, l’Ajuntament mantindrà oberta l’adjudicació de dos xiringuitos a la platja de Sant Miquel i a la platja del Bogatell. Això amb el simulacre de que aquesta petita reducció és obra seva. Tampoc ha valorat de manera autocrítica la pèrdua de banderes blaves, que indiquen la netedat de l’aigua: "Els anys 2014 i 2017 han sigut especialment plujosos i això ha fet que la qualificació general de l'aigua hagi sigut bona, però no excel·lent", s’han limitat a dir. No s’ha revertit la saturació de negocis a l’espai urbà ni la imposició de música enllaunada de matí a matinada, sinó que s’ha reduït el nombre de gandules i para-sols… Potser algú ha pensat que el decreixement turístic consisteix a agafar milers d’hamaques i anar-ne restant algunes.  

 El que ha fet l’Ajuntament, a la pràctica, és anunciar que pretens fer una cosa per, quan realment pots, fer exactament el contrari. Fintar. La finta remet a la falsedat: és una concreció del desplegament de la mentida. La seva continuïtat depèn, bàsicament, que la gent que et creia et segueixi creient. El Districte de Ciutat Vella no pot delegar en l’Ajuntament i ha de donar explicacions a les veïnes i els veïns que, el dia de les eleccions municipals, es van acostar a les urnes per votar. Al nostre districte les opcions polítiques que anunciaven una desconcentració de turistes i una política racional respecte al fenomen van sumar majoria i és, precisament aquí, on s’han de donar explicacions. Pel decreixement turístic i pel decreixement de la mentida.  

Barcelona, 29 de maig de 2018