Malgrat que al principi de setembre passat l’equip de govern de Bcn en Comú i la quasi totalitat de grups municipals van negar-se a debatre les propostes de la CUP-Capgirem Barcelona per revisar el nomenclàtor, la monumentalització i el nomenament de fills i filles predilectes de la ciutat, des del nucli de la CUP del Raval i el Gòtic insistim a fer una crida perquè el veïnat emprengui la substitució dels noms dels carrers i de les estàtues dels nostres barris que reflecteixen les diverses dimensions de l’opressió social que al llarg d ela història se’ns ha imposat. 

Pretenem articular un procés de participació popular per esborrar tots els rastres de dominació colonial i militar, de classe –des de figures de l’esclavisme fins a figures de la burgesia contemporànies–, de gènere –pel predomini clarament patriarcal– i socioreligiosa –pels noms de personatges destacats del nacionalcatolicisme o de figures religioses circumscrites exclusivament al camp del catolicisme–. Entenem que la construcció social de la memòria històrica és un procés paral·lel a la construcció social de l’oblit, i en aquesta relació de poder el record dels moviments, col·lectius, associacions i de les dones i els homes que d’alguna manera encarnen la lluita per l’alliberament integral de la classe treballadora del Raval i el Gòtic contuinuen sent menystinguts, invisibilitzats i marginats.

Sota cap concepte acceptem que encara ara la simbologia feixista formi part dels noms de les nostres places i carrers, o que estàtues com la que lloa la figura de l’excap provincial de Barcelona de la Falange als anys quaranta –José Antonio Samaranch– siguin presents a l’interior de les dependències de l’Ajuntament a la Pl. de Sant Jaume. De la mateixa manera, reivindiquem la restitució dels locals de les forces associatives –col·lectius, sindicats, ateneus, etc.– als propietaris lelgals i legítims anteriors a la derrota contra el feixisme del 1939. Resulta injustificable haver-nos d’empassar la inoperància dels successius governs municipals des del 1979 fins ara a l’hora de perpetuar aquest seguit de senyals profundament classistes i perpetuadors de totes les formes possibles d’inferiorització social.

Per tant, encoratgem totes les associacions veïnals a fer valer la seva veu a través de propostes concretes per endegar la recuperació formal de la memòria col·lectiva de les nostres lluites –passades i presents– per l’alliberament col·lectiu.

Barcelona, 27 d’octubre del 2015